L’agricultura del present

E.Llaudó

L’agricultura actual es bifurca seguint dos camins, el tecnològic i l’ecològic. El primer vol donar solució a la necessitat d’un gran volum d’aliments a preu assequible, i el segon cerca un desenvolupament més sostenible i productes de més qualitat.

Les grans cadenes de distribució precisen compres a l’engròs, que sovint implica grans productors d’arreu del món, i alhora comporta elevats costos de transport. Però aquest article no pretén analitzar el tema logístic i de preus, o les estratègies del petit productor de proximitat per a competir, sinó exposar una agricultura del futur que ja és una realitat en altres indrets, i que, ens agradi o no, ens passarà per sobre si no sabem adaptar-nos.

No en som conscients però l’agricultura s’endinsa en un profund procés de transformació basat en la intel·ligència artificial, que s’aplica a nombrosos camps:

Tecnologia de reconeixement: des de reconeixement de plantes, a reconeixement de l’estat nutricional, hídric, o la presència de malúries. En els darrers casos, s’empra tecnologia multiespectral, amb sensors que recullen informació des dels infrarojos a l’ultraviolat, passant per l’espectre visible. Les plantes que pateixen estrès o malaltes mostren un espectre diferent que les sanes, i els algoritmes de la Intel·ligència Artificial esbrinen el problema.

Afegint tecnologia de geolocalització, en molts països la tecnologia robòtica agrícola és un sector en expansió, i es poden adquirir robots que distingeixen les males herbes i desbrossen el terreny de forma autònoma, emprant herbicida, o, més net, un flaix làser que rosteix la mala herba respectant el conreu. També dins de la robòtica, també fa temps que hi ha tractors robòtics, que, per exemple, llauren o sembren sols, o robots d’hivernacle amb tot de funcions.

Connectat amb un maneig integral, no poden mancar els drons, bé equipats amb sensors per conèixer l’estat del conreu, o àdhuc equipats amb equips de micropulverització per tractament ràpids i localitzats.

Aquestes tecnologies són escalables, i hom pot acollir-s’hi parcialment, o àdhuc contractar-les, com el cas d’alguns grans productors a l’Amèrica Llatina, a Nordamèrica, o a Austràlia, amb finques de centenars d’hectàrees. Diferents empreses de Sudàfrica, Israel, Estats Units, la Índia…, ofereixen reconeixement via satèl·lit, de manera que el productor sap en temps real el comportament dins de cada parcel·la.

El pagès només ha de controlar els automatismes de la finca (reg, fertilització…), i enviar als treballadors als llocs on hi hagi problemes. Els pagesos del futur seran una barreja de pagesos i informàtics.

A casa nostra el més calent és a l’aigüera, el lideratge i coneixement no poden ser substituïts per l’acostumada propaganda. Tot i això, si algú s’hi posa potser encara estem a temps de no perdre també aquest tren.