Ada Colau aprofita la seva declaració als jutjats per fer un míting polític

Ada Colau continua sumant escàndols judicials per la seva forma de governar

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, confia que la querella del fons Vauras s’arxivarà. Així ho ha dit en una compareixença feta des de l’Ajuntament després de declarar als jutjats. Colau ha indicat que hi ha anat “tranquil·la” perquè “no hi ha cas”, segons informa l’ACN. Ara bé, Colau ha aprofitat la compareixença per dir que el que sí que li preocupa és que els fons voltor puguin seguir especulant “amb total impunitat”.

En aquest sentit, ha aprofitat la compareixença per tornar a interpel·lar el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, perquè reguli els lloguers i ha acusat la vicepresidenta primera Nadia Calviño “d’intentar frenar” l’aprovació de la llei estatal d’habitatge o bé “aigualir-la”.

“La declaració ha anat bé, confio plenament en la justícia i confio que la querella acabarà arxivada, com les onze precedents”, ha dit Colau després de negar als jutjats haver intervingut en les sancions imposades per l’Ajuntament a Vauras.

“Més que mai estem convençudes com a Ajuntament que hem d’obligar a tothom a complir la llei, però especialment qui té més poder i recursos per fer-ho”, ha afegit amb relació al fons Vauras.

Missatge a Calviño i Sánchez

La tranquil·litat personal de Colau, però, contrasta amb la preocupació política per la regulació dels lloguers que no arriba. “A mi el que em preocupa no és que aquest ni altres fons voltor em puguin portar al jutjat a declarar. El que sí que em preocupa és que puguin continuar especulant amb total impunitat i continuïn pujant els lloguers de forma descontrolada”, ha assegurat.

La líder de BComú veu “incomprensible” que la llei estatal d’habitatge estigui “paralitzada” al Congrés dels Diputats i ha acusat directament la vicepresidenta primera del govern espanyol, Nadia Calviño, d’intentar frenar-ne l’aprovació. “Actua de portaveu dels lobbies immobiliaris i vol aigualir la llei”, ha apuntat Colau, que ha matisat que no és una “acusació gratuïta”. “Sabem que la senyora Calviño està intentant frenar l’aprovació de la llei”, ha etzibat.

A banda de criticar Calviño, Colau també s’ha referit a l’exalcalde socialista Joan Clos. “Sabem també que actua com a portaveu designat explícit de les grans immobiliàries que volen que aquesta llei no s’aprovi”.

Per tot plegat, s’ha tornat a dirigir al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, perquè “compleixi amb el seu compromís” i reguli els lloguers. “Ens sentim desemparats i desatesos per aquell que pot posar ordre a la selva immobiliària, que és el govern de l’estat”, ha lamentat. Com a alcaldessa, ha demanat a Sánchez que “faci costat a la ciutadania i als ajuntaments” i aprovi la llei que ha de permetre “frenar l’especulació i posar fi a abusos immobiliaris”.

La querella

Els fets pels quals Colau ha estat citada a declarar es remunten al 2020 quan el fons Vauras va interposar una querella contra l’alcaldessa, els regidors Marc Serra i Lucía Martín, i una funcionària per una sanció interposada el 2019 per l’Ajuntament per incomplir la normativa vigent. La querella va ser arxivada en un primer moment, però l’abril del 2022 l’Audiència de Barcelona va ordenar reobrir-la per coaccions i prevaricació i el mes de febrer passat va citar Colau, Serra i Martín a declarar com a investigats.

L’alcaldessa ho ha fet avui mentre que els regidors i la funcionària ho van fer divendres passat. Tant els regidors com la funcionària van declarar llavors que sempre van complir la llei d’habitatge que obliga els grans propietaris a oferir habitatge social a les famílies que no poden pagar el lloguer. Serra i Martín van afirmar també que les sancions al fons Vauras eren legals.

Colau ha reconegut que “crida bastant l’atenció” que l’Audiència ordenés reobrir el cas, de la mateixa manera que també veu cridaner que porti onze querelles arxivades. En aquest sentit, ha admès que no coneix altres ajuntaments o alcaldes de Barcelona que s’hagin trobat amb una situació així, amb diverses querelles interposades per part de fons inversors o “grans operadors econòmics” als quals l’Ajuntament els ha “parat els peus”.

Sancions i desnonament

El desnonament del Bloc Llavors, ubicat al número 38 del carrer Lleida, al Poble-sec es va consumar el maig del 2021 enmig de càrregues policials i la resistència d’activistes pel dret a l’habitatge. Prèviament, el 2019, el fons Vauras, propietat de l’immoble, es va negar a oferir lloguer social a sis famílies vulnerables i afectades i el consistori va iniciar el març del 2020 un expedient sancionador pel fet de negar-s’hi. Concretament, l’Ajuntament va arribar a iniciar fins a sis expedients sancionadors a Vauras, que en total sumen la xifra de 417.000 euros.

Tanmateix, les sancions no es van arribar a executar, ja que un jutge va obligar l’Ajuntament de Barcelona a retirar-les en considerar-les nul·les al·legant que el TC va tombar part del decret llei 17/2019 aplicat.