Vergonyosa actitud del CNI al Parlament Europeu pel Catalangate

Comparteix la notícia

El CNI es nega a donar explicacions sobre el Catalangate al Parlament Europeu

La trama de suborns al Parlament Europeu també implica el Marroc

Dolors Montserrat la fa grossa al Parlament Europeu

Comparteix la notícia

El CNI es nega a donar explicacions sobre el Catalangate al Parlament Europeu

La directora del CNI, Esperanza Casteleiro, ha rebutjat respondre les preguntes dels eurodiputats sobre el Catalangate. En una sessió del comitè de l’Eurocambra que investiga l’ús de programaris espia a la UE que ha abordat específicament els casos a l’Estat, Casteleiro ha explicat la legislació que regula el CNI, però s’ha negat a respondre les preguntes específiques dels eurodiputats sobre l’espionatge a l’independentisme.

La directora del CNI ha dit que la legislació “l’impedeix” parlar de les activitats i dades que té el CNI fora de la Comissió de Secrets Oficials, l’únic lloc on ha dit que ho pot fer. En la seva intervenció, Casteleiro ha defensat que “la protecció dels interessos nacionals” recau sobre l’estat espanyol.

“Per coherència i obligació legal, només puc respondre tot insistint en què la llei recull textualment les activitats del CNI”, ha indicat la directora del CNI tot assenyalant que les dades que té el centre són “informació classificada amb grau de secret”. Davant les preguntes sobre l’espionatge a l’independentisme que l’han fet els eurodiputats d’ERC Diana Riba i Jordi Solé i el de Junts Carles Puigdemont, Casteleiro ha rebutjat respondre-les tot assenyalant que el Parlament Europeu no és el lloc per fer-ho.

En la seva intervenció inicial, la directora del CNI ha defensat que treballen “des de la més estricta observança de la constitució i l’ordenament jurídic sempre i sense excepcions”. També ha assenyalat que entre les seves tasques hi ha “neutralitzar” les accions de serveis estrangers o persones que suposin un “risc” per a l’ordenament nacional, la seguretat o la integritat de l’estat, entre d’altres. Tot això, ha insistit, “amb ple sotmetiment constitucional i a l’ordenament jurídic vigent”. “La legalitat i el servei a l’estat són els principis primordials que impregnen les activitats del centre”, ha remarcat.

Preguntat sobre la carta que va enviar la Comissió Europea a l’Estat per demanar més informació sobre els casos d’espionatge i que el govern espanyol encara no ha respost, el secretari general de l’Administració Digital, Juan Jesús Torres, ha apuntat que “es respondrà com es fa en tots els casos”.

Abans de les compareixences de Castelerio i Torres, en la sessió han intervingut experts en els casos d’espionatge a l’Estat, així com víctimes. Un dels que ha participat ha estat l’advocat Andreu Van den Eynde -també víctima de l’espionatge-, que ha criticat que els tribunals no estiguin investigant l’espionatge malgrat les denúncies.

“Cap tribunal ha fet cap pas per portar a terme una investigació”, ha dit Van den Eynde, que ha plantejat la possibilitat de portar l’espionatge al Tribunal Europeu de Drets Humans un cop s’esgoti la via legal a l’Estat. A més, l’advocat ha denunciat que les autoritats espanyoles no estiguin donant suport a les víctimes de l’espiontatge. “No hi ha cap llei que permeti utilitzar Pegasus per espiar advocats o ciutadans”, ha afegit.

Al seu torn, el periodista del diari ‘El Confidencial’ Ignacio Cembrero ha centrat la seva intervenció en l’espionatge per part del Marroc, del qual ha estat víctima. Cembrero també ha assenyalat a les autoritats marroquines en l’espionatge a membres del govern espanyol. “Només hi ha una potència que podia estar interessada (en l’espionatge) en el moment més intens de la crisi bilateral entre el Marroc i Espanya”, ha subratllat. En aquest sentit, el periodista ha criticat que l’Estat no hagi denunciat NSO ni que s’hagi “queixat” a les autoritats marroquines.

El debat també ha comptat amb la veu del professor emèrit de ciències computacionals de la Universitat de València, Gregorio Martín, qui ha analitzat alguns dels aspectes tècnics de la investigació duta a terme per la Universitat de Toronto sobre el Catalangate i posteriorment publicada per Citizen Lab. Segons Martín, el cas d’espionatge a Catalunya “conté un nombre d’errors tècnics” que podrien derivar en “certes fal·làcies” i en “falsos positius”.

Tot i que l’acadèmic ha apuntat que no vol posar en dubte la investigació de la universitat canadenca, ha assegurat que en el Catalangate ha recorregut a arguments “que els científics no utilitzen habitualment” i ha arribat a assegurar que, en alguns casos particulars, “no hi ha un argument que permeti afirmat l’estat espanyol ha estat espiant”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Responsable: Digital Toginama S.L. Finalitat: publicar els vostres comentaris. Legitimació: per al vostre consentiment exprés. Destinataris: no transferirem les vostres dades a tercers, tret de les administracions que estiguin autoritzades legalment. Drets: teniu dret a accedir, rectificar i suprimir les dades, així com altres drets, tal com s’explica en informació addicional. Informació addicional: a la nostra política de privadesa i protecció de dades.