Menys de 3000 persones, la majoria arribada amb autocars des d’Espanya, fan de Montapollos contra el català a l’escola

Comparteix la notícia

La manifestació d’Escola de Tothom demana el castellà com a llengua vehicular a les aules i la fi del català com a llengua pròpia a l’ensenyament

Menys de 3000 persones, la majoria arribada amb autocars des d'Espanya, fan de Montapollos contra el català a l'escola

Menys de 3000 persones, la majoria arribada amb autocars des d'Espanya, fan de Montapollos contra el català a l'escola

Comparteix la notícia

La manifestació d’Escola de Tothom demana el castellà com a llengua vehicular a l’escola i la fi del català com a llengua pròpia a l’ensenyament

Unes 2.800 persones, segons la Guàrdia Urbana, s’han manifestat aquest diumenge pel centre de Barcelona per demanar posar fi a la immersió lingüística i demanar la vehicularitat del castellà a les escoles catalanes. La mobilització, convocada per Escola de Tothom i amb el suport de diverses entitats, PP, Vox, Cs i Valents, ha anat des de l’Arc de Triomf fins al costat de l’estació de França. El manifest final demana al govern espanyol que faci complir les sentències que imposen el 25% de castellà a les aules i al Govern de la Generalitat que acabi amb la “política lingüística repressora i intimidatòria”.

La manifestació ha omplert bona part del passeig Companys i gairebé tot el passeig Picasso i ha comptat amb 200.000 persones, segons els organitzadors. Sota el lema ‘Espanyol, llengua vehicular’, ha comptat amb moltes banderes espanyoles i pancartes, cartells, càntics i crits contra la immersió i a favor del castellà. D’entre els líders polítics, han destacat Cuca Gamarra i Alejandro Fernández, del PP, Inés Arrimadas i Carlos Carrizosa, de Cs, i Santiago Abascal i Ignacio Garriga, de Vox, a més d’Eva Parera, de Valents.

El manifest dels convocants assegura que el castellà és llengua oficial a tot Espanya i “la llengua comuna de tots els espanyols”, a més de la llengua materna de “més del 55%” dels catalans. “La seva oficialitat no és cap caprici ni cap arbitrarietat”, però és “exclòs” de l’escola i “priva” la majoria dels catalans d’aprendre en la seva llengua materna. “És una anormalitat sense parangó a les nacions democràtiques i no respon a cap lògica

pedagògica, les raons són identitàries. Els nacionalistes intenten modelar una societat amb el català com a única llengua de cohesió i de referència. A més, fan servir el sistema educatiu per afavorir la separació de Catalunya amb pràctiques hispanofòbiques”, afegeix el text.

“Incomprensiblement, l’exclusió de l’espanyol i les activitats separatistes han estat tolerades pels diferents governs d’Espanya. Recentment, ha quallat l’aliança, entre els nacionalistes catalans i el govern d’Espanya, per privar d’eines jurídiques als que defensen una escola amb ambdues llengües com a llengües vehiculars”, segueix el manifest. Per això, les famílies i associacions que porten molts anys “lluitant a favor dels drets lingüístics dels alumnes catalans i per la plena vigència de la Constitució a les aules catalanes” repudien aquest suposat pacte.

Per això, fan set peticions. La primera és que el conjunt de la societat espanyola, i especialment les forces polítiques, es comprometin a aconseguir la vehicularitat del castellà a tot el sistema educatiu, adoptant les mesures acadèmiques i jurídiques que siguin necessàries per aconseguir-ho. També demanen al govern d’Espanya que compleixi i faci complir la Constitució a Catalunya, a les altres comunitats autònomes amb llengua cooficial, i a tot l’Estat.

També demanen que els tribunals ordinaris i el Tribunal Constitucional “emparin els drets lingüístics dels alumnes catalans i acabin, d’una vegada per sempre, amb la vulneració del seu dret fonamental a una educació on el castellà sigui, juntament amb el català i l’aranès a la Vall d’Aran, llengua vehicular”.

La quarta petició és que “es posi fi a l’arrogant i permanent desobediència a la Constitució i a les decisions judicials de què fa gala el govern de la Generalitat. Cap Estat no pot anomenar-se de Dret quan els seus governs, autoritats i institucions actuen al marge de la llei, en presumeixen i, a més, ho fan sense que hi hagi cap conseqüència”.

A les institucions de la Unió Europea els demanen que reprovin les actuacions dels governs autonòmics i estatals que siguin contràries als valors europeus. Al Govern de Catalunya li reclamen que canviï la seva política lingüística “repressora i intimidatòria i faci del castellà una llengua protegida, de prestigi i de convivència”. Per últim, demanen als ciutadans que se sentin lliures per parlar en la llengua que desitgin, a l’escola i fora d’ella, “i no es deixin assetjar pels que pretenen retallar els seus drets i llibertats”.

Per acabar, el manifest assegura que els convocants volen “una Catalunya on el bilingüisme sigui real; on les institucions i l’escola utilitzin tant l’espanyol com el català i l’aranès; i on siguin respectades i reconegudes totes les llengües oficials”. “L’afecte a l’espanyol, tant a Catalunya com a totes les comunitats autònomes, és l’única base possible per a la convivència, una convivència que no és possible si s’exclou com a llengua vehicular la llengua comuna de tots els espanyols i materna de la seva immensa majoria”, afegeix.

Recriminacions al PSOE i al nacionalisme

En l’acte final, a banda del manifest també han parlat diversos representants d’entitats espanyolistes i a favor del castellà. Ana Losada, presidenta d’Escola de Tothom, organitzadora de la manifestació, ha repassat la trajectòria de la lluita contra la immersió lingüística a Catalunya i ha dit que “ja n’hi ha prou” de no poder tenir el castellà com a llengua vehicular a l’escola. A més, ha criticat els partits absents a la manifestació, com el PSOE, i també ha culpat als sindicats de mestres i a les AMPA de la pervivència de la immersió.

Segons Losada, si el català està en perill no és culpa dels que promouen el castellà com a llengua vehicular, sinó pels “nacionalistes”, que han fet del català “una llengua antipàtica i imposada a l’escola”.

José Domingo, d’Impulso Ciudadano, ha llegit un escrit del pare de la nena de l’escola el Turó del Drac de Canet de Mar que va demanar el 25% de castellà al centre. L’home no ha pogut venir, segons ell, per la pressió pública patida. Segons ell, mai ha estat la seva intenció “ser un heroi”, sinó que ha patit un “infern mediàtic” per la resposta d’Ensenyament a la seva petició. Per això, ha instat els pares d’alumnes a utilitzar el poder judicial per defensar els seus drets si el poder executiu i el legislatiu “fallen”.

Dirigint-se a Pere Aragonès, ha dit, en català, que no volen atacar la llengua catalana, sinó la millor educació pels seus fills en català, castellà i anglès. Per últim, ha dit que “no podran enganyar a tothom per sempre”.

Carlos Silva, de Docentes Libres, s’ha mostrat en contra de l'”adoctrinament i l’ús polític de les escoles”. “S’ha acabat el silenci”, ha reblat.

Olga Ballester, representant de pares i professors a favor del castellà en diverses comunitats autònomes bilingües, ha dit que des de fa molts anys s’han sentit desemparats pel govern espanyol i ha dit als polítics que “amb els drets dels fills no es mercadeja”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Responsable: Digital Toginama S.L. Finalitat: publicar els vostres comentaris. Legitimació: per al vostre consentiment exprés. Destinataris: no transferirem les vostres dades a tercers, tret de les administracions que estiguin autoritzades legalment. Drets: teniu dret a accedir, rectificar i suprimir les dades, així com altres drets, tal com s’explica en informació addicional. Informació addicional: a la nostra política de privadesa i protecció de dades.