Cop d’efecte de 3 instituts d’Osona contra l’abandonament escolar

La taxa a Catalunya entre joves de 18 a 24 anys és la segona pitjor de la UE

Comparteix la notícia
català

La taxa a Catalunya entre joves de 18 a 24 anys és la segona pitjor de la UE

Lluitar contra l’abandonament escolar prematur (AEP) és l’eix principal del projecte europeu de recerca Alliance 3, on hi participa la UVic-UCC amb una prova pilot que inclou accions a tres instituts d’Osona i els serveis d’atenció a joves de la comarca. El que busca el projecte és crear espais de debat i col·laboracions amb diferents actors implicats en l’educació formal i no formal per tal de millorar les propostes de transició en les diferents etapes educatives. La taxa a Catalunya de l’AEP entre joves de 18 a 24 anys és d’un 17%, la segona pitjor de la UE.

Es considera que passa quan els joves no obtenen cap títol després de l’ESO. L’abandonament escolar prematur (AEP) és l’indicador de risc d’exclusió social més important en la transició de la població jove a la vida adulta, segons els investigadors. Aquest projecte europeu posa el focus en aquesta problemàtica. Alliance 3 està coordinat per la Université Catholique de l’Ouest (França) i s’emmarca en el programa Erasmus+ Strategic Partnership. Compta amb la col·laboració de la Nyborg Youth School, de Dinamarca i la University of Eötvös Loránd, d’Hongria.

Per part de la UVic-UCC hi participen el professor de la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes (FETCH) Jordi Collet, que també és vicerector de Recerca i Transferència del Coneixement, i les professores de la mateixa facultat, Mila Naranjo i Mar Beneyto. Collet i Beneyto formen part del Grup de Recerca Educativa de la Universitat de Vic (GREUV) i Naranjo, del Grup de Recerca sobre Atenció a la Diversitat (GRAD).

Durant el primer curs del projecte, 2019-2020, l’equip investigador de la UVic-UCC va fer un recull d’orientacions i bones pràctiques i durant el següent, s’han aportat eines, propostes pràctiques i espais de debat i reflexió entre docents, educadors socials i tècnics de joventut. En total, s’han fet set sessions i s’ha posat de manifest la necessitat de conèixer els recursos disponibles i d’establir mecanismes de coordinació per poder treballar la problemàtica en xarxa.

En l’últim curs, 2021-2022, es faran trobades entre els diferents agents i reflexionaran i avaluaran noves pràctiques per atendre les necessitats dels grups més desfavorits. També s’investigaran els resultats d’aprenentatge lligats a les desigualtats geogràfiques i socioeconòmiques. A la tardor hi haurà una trobada a Dinamarca i a la primavera següent, a Vic.

Prova pilot en tres instituts d’Osona

A la comarca d’Osona, un 9,8% d’alumnes no van superar l’ESO i un 16% que, malgrat fer-ho, no continuen estudiant. En xifres absolutes, cal destacar que els que no van graduar-se van ser 210 alumnes i 217 més no van seguir amb els estudis postobligatoris. Són dades recollides pel Consell Comarcal d’Osona del curs 2015-2016. A l’altra cara de la moneda també hi ha que un 57,4% va decidir estudiar batxillerat i un 16,7% que va optar per formar-se amb cicles formatius de grau mig.

Una realitat molt diversa que s’ha treballat a través del projecte Alliance 3 amb la participació de tres instituts (Institut de Vic, Institut de Gurb i Institut del Voltreganès). El que s’ha fet aquest curs ha estat elaborar material divulgatiu i formar l’equip directiu i personal d’orientació i coordinació pedagògica dels centres. També hi ha participat personal tècnic del Consell Comarcal d’Osona. El que s’ha fet ha estat analitzar diferents aspectes vinculats a l’abandonament escolar prematur i compartir experiències amb els investigadors del projecte.

“Les reflexions ens han fet adonar que s’ha de tenir un protocol molt ben estipulat i establert”, explica Olga Vilamala, cap d’estudis de l’Institut del Voltreganès. Segons ella, aquesta formació els ha servit per veure la importància d’actualitzar el seu protocol i de “tenir en compte tots els agents de l’entorn educatiu, que a vegades es passen per alt”.

Per a Francesc Giménez, director de l’Institut de Gurb, “és molt important establir indicadors que permetin avançar-se a casos d’abandonament escolar prematur i disposar d’estratègies per reconduir aquestes situacions”. Al seu centre fins ara havien tingut algun cas aïllat però aquest curs s’ha notat, probablement degut a la pandèmia, un augment de casos.

La reorientació i l’acompanyament a aquest alumnat, així com la designació de recursos específics per a alumnat amb dificultats d’idioma, per exemple, són elements indispensables per evitar l’abandonament escolar, segons defensen els equips docents.

Comparteix la notícia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Amb la col·laboració de:

Edita
Change privacy settings